Arriba la tardor, es nota al temps. Començo a treure la jaqueta, guants i pantalons llargs. Es nota la natura. Una barreja de verd que vol transformar-se en marró, groc, taronja... La natura no s'atura i jo tampoc. Creuo Eslovènia sabent poca cosa del país: balcans, comunisme, castells i poca cosa més. Després d'un dia d'acampada arribo a Ljubljana on m'acull una nit el Robin. En Robin és un ciclista que he contactat a través de Warshowers, una xarxa social de ciclistes que allotgen a ciclistes que estan viatjant i havia utilitzat amb anterioritat per allotjar a uns quants ciclistes . Ell ha estat per un munt de països, al voltant de 150 i en la majoria dels casos hi ha estat pedalejant. Actualment preparant el seu viatge a un dels països més complicats i cars de visitar: Bhutan. Al dia següent vaig cap al centre de Ljubljana i després de passar el matí a la biblioteca pública de Ljubljana em veig per dinar amb l'Avraam. És un activista pels drets humans que ses defineix coma "fat queer". Vaig aprendre molt amb l'Avraam sobre els problemes que un jove pot patir degut a la seva orientació sexual, el seu aspecte físic i la manera d'entendre l'amor. Reflexionem i arribem a la conclusió que hauríem de debatre des de ben petits les diferents orientacions sexuals, entendre que estimem a una persona i no pas a un home i una dona. Educar en la diversitat. A Ljubljana també faig una mica de turisme i passejo pel centre i començo a practicar les paraules de les llengües eslaves. A més, faig un passeig pel centre de la ciutat, he de reconèixer que veure'm enmig de tanta gent seguint a una persona com si fossin un ramat d'ovelles no és el que més m'agrada. Aquest turisme massificat basat en el consum que tant critico és el que a vegades practico. A l'hora reflexiono i escric que la solució no és la prohibició absoluta del turisme si no una regulació estricta. I promoure un turisme cultural. Potser no acabaríem com Barcelona a l'agost (any 2019) on hi ha més turistes per les rambles i manters (criminalitzats injustament) que no pas gent comprant al mercat de la boqueria. Al cap i a la fi la qüestió és tenir una visió crítica i trobar-ne solucions. Espero que des de la meva humil perspectiva ho faci constantment. Apart del turisme, Ljubljana em deixa pensant en el comunisme, en Tito i en el capitalisme actual. Durant l'època soviètica hi ha una clara diferencia entre l'antiga Iogoslàvia i l'Unió Soviètica, entre Stalin i Tito. Alguns recorden l'època com el punt d'inflexió quan l'educació i la sanitat van començar a ser gratuïtes, les vacances pagades i la nacionalització d'empreses mitjançant el control de l'estat en tots els nivells, tant econòmics com socials. D'altres ho recorden com l'època d'un dictador que lluny de viure una vida austera es passejava amb cotxes de luxes, mansions i amb una admiració per les estrelles de Hollywood de l'època. És una ciutat de reflexions de la qual tinc molt bons records i una gastronomia molt bona. A destacar les panotxes i castanyes que venen al carrer i la pogača. Continuo avançant pel petit país que em deixa bocabadat amb la gran quantitat de boscos i rierols que creuo. Acampar aquí, tot i les senyals de prohibit acampar es tot un goig. La principal dificultat es que no et vegi ningú perquè tot està obert així que per sort trobo un lloc en mig d'un bosc on crec estar sol. Ho vaig estar fins al matí següent quan veig, mentre esmorzo pa acabat de fer, una parella que està corrent el bosc, els saludo amb un somriure i es riuen. I així, xino xano, creuo el país en un parell de dies. Potser massa ràpid, m'hagués agradat haver anat per la regió del nord-est a prop d'Àustria però hi ha tants llocs on vull anar que has de prendre decisions. I ja fa un gairebé 1 mes que sóc fora de casa, a poc a poc m'acostumo a la forma de viatjar, lentament, silenciosament, parant quan vull i avançant quan no m'agrada el lloc on vull dormir aquella nit... o quan no trobo lloc on dormir fins tard. També m'acostumo a tenir menys contacte amb la familia, potser busques una mica això, no haver de dir cada dia on ets ni on vas, ni jo mateix ho sé així que no puc pretendre dir-li-ho a la gent.
Comentarios
|
Països
Todo
Hola, hoi, salam!Em dic Jona i visc amb les meves contradiccions (si tens menys de cinc vius en un dogma), radicalment privilegiat, desaprenent cada dia i decreixent cada segon. Espero que el blog et sigui d'ajuda i t'animi a fer un viatge i descobrir el món sobre dos pedals, així com replantejar-te la manera de viure. |