Després de poc més d'un mes de viatge les distàncies les veus d'una altre manera. Miro el mapa i Montenegro és un país relativament petit, tot depèn de com ho miris. Així que decideixo pedalejar constant per arribar a Kosovo ja que m'interessa més aquell indret. A l'entrada de Montenegro els policies s'ho prenen amb calma i em fan esperar a mi i uns altres cotxes un quart d'hora. Finalment em deixen passar i m'endinso pel nord del Montenegro que significa muntanyes. M'encanta. No m'agrada la platja, t'embrutes de sorra i el mar m'agrada veure'l de lluny. Prefereixo els boscos i les pujades infinites. Entro a Montenegro i el primer poble que em trobo és Pljevlja, hem de pronunciar les "j" com si fossin una "i". Allà compro una mica de queviures i acampo a un turó a les a fores del poble d'es d'on es veu una cantera d'on extreuen pedres per fer ciment i construcció segons m'han explicat. Al matí següent veig una de les imatges més colpidores del viatge, el que ahir era un sot de dimensions considerables enmig de la muntanya avui no es pot veure per un núvol dens de pols conseqüència de l'extracció de pedra. Per un moment sembla com si estigués mirant la cimentera al costat del barri de Can Sant Joan (Montcada i Reixac, Barcelona) des del Turó de Montcada. Amb aquesta imatge a la ment m'endinso per carreteres asfaltades que pugen bastant i de tant en tant baixen una mica. Amb el temps vas entrenant un instint per saber els llocs on acampar, per on ficar-te, com posar la tenda, si vindran gossos, si passa gent, si farà ombra... Hi ha forces coses a tenir en compte que son relatives a la situació tant geogràfica i climàtica com cultural. Per sort els dies d'acampada a Montenegro no vaig tenir gaires problemes. Hi va haver una nit que vaig acampar a prop d'un riu (Compte acampar al costat d'un riu que es pot desbordar! El millor es fer-ho en un lloc més elevat o força retirat si no es sap la climatologia del lloc). Tranquil, no passava ningú, cap cotxe... Però de sobte a la nit un gos comença a bordar just al costat de la tenda. El que has de fer en aquestes situacions és simplement tancar els ulls, respirar i esperar que l'animal marxi. Simplement està veient una cosa estranya i al no notar cap moviment ni soroll marxarà. Per això també has de deixar qualsevol resta de menjar allunyada de la tenda i el menjar sempre a fora. A l'endemà he d'afrontar una de les altres coses que no ens agraden gens als ciclistes. La primera són els cotxes/camions/busos que et passen molt a prop o t'obren la porta i te la fots. La segona són els túnels. M'enrecordaré d'aquest túnel perquè tenia 1127m de longitud, fent pujada i sense il·luminació. Així que et mentalitzes, em poso el frontal i la llum de darrere i anar fent. No falta el gamarús que toca la botzina però de recompensa m'aturo a la sortida del túnel on hi ha un espai per cotxes i menjo pa amb linolada sabor coco, una crema de cacau típica dels Balcans. Vaig xino xano per les muntanyes montenegrines fins arribar a Rozaje, per enfilar l'últim pas de muntanya. Abans paro a recarregar menjar i xerro amb un home que s'interessa pel meu viatge. Me'l trobo mirant la bici al sortir de la botiga i parlar un anglès molt fluid, m'indica la ruta per creuar a Kosovo i em desitja bon viatge. Al centre de la ciutat decideixo donar-me el luxe d'un dinar abans d'afrontar el pas de muntanya a l'endemà. Sempre calculo per no quedar-me a la meitat de la pujada (tot i que si les pujades son molt llargues no hi ha remei que fer-ho en diverses etapes) ja que generalment hi ha molt desnivell al terreny i és més difícil trobar un lloc on acampar. Acabat de dinar surto del poble i em torno a trobar l'home amb el que xerrava abans treballant, em diu "go straight Barcelona!" i així ho faig. Just abans de pujar trobo un corriol que em porta a un lloc al costat d'un altre riu amb un silenci trencat pels ocells. És un bon llocs per acomiadar-se de Montenegro.
Comentarios
|
Països
Todo
Hola, hoi, salam!Em dic Jona i visc amb les meves contradiccions (si tens menys de cinc vius en un dogma), radicalment privilegiat, desaprenent cada dia i decreixent cada segon. Espero que el blog et sigui d'ajuda i t'animi a fer un viatge i descobrir el món sobre dos pedals, així com replantejar-te la manera de viure. |