Deixo enrere Kosovo d'una manera fantàstica: a través d'un carril bici! S'agraeix no haver de pedalejar al costat de cotxes, camions i altres vehicles motoritzats que en un no res et poden fer dormir eternament. La idea principal es creuar Macedònia del Nord ràpidament ja que tinc més interes en Grècia. Així que abans de creuar la frontera compro força menjar per uns 5 dies i amb sort no he de canviar diners. A la frontera trobo un lavabo i omplo la bossa amb quatre litres d'aigua, avui toca dutxa. Sabia que just després de la frontera havia de desviar-me de la carretera principal, una autopista, que es dirigeix a Skopje. També sabia que era una pujada considerable però no m'esperava pas quatre kilòmetres a l'onze per cent amb rampes del catorze per cent. Així que acabo empenyent la bicicleta els metres finals de la pujada on saludo a una parella que passeja amb la seva criatura. Ja s'està fent fosc i miro d'endinsar-me per un bosc que em duu a una esplanada amb unes vistes precioses. Llàstima que no m'agrada gaire fer fotos i no en tinc cap d'aquell lloc però per això escric, perquè cadascú s'imagini la seva pròpia vista preciosa. Sempre que arribo a un lloc m'espero uns minuts per veure si algú passa i efectivament sento un home cridant les seves vaques, per sort estic força amagat i passen pel meu costat sense assabentar-se de la meva presència. La destresa a l'hora d'acampar ja la tinc assimilada així que el primer que faig es dutxar-me per aprofitar el últims rajos de sol. Després preparo la tenda, matalàs inflable, sac i endreço la roba i alforges. Preparo el sopar, sopo dins o fora de la tenda segons la climatologia, rento els plats, em rento les dents, al llit i escric al meu diari. Hi han nits que simplement me'n vaig a dormir, dormo al voltant de deu hores, i d'altres aprofito per llegir o parlar amb la família i amistats. Decideixo no parar a Skopje, en tinc prou de pedalejar per ciutats grans així que m'aturo a Veles. Allà dino a uns bancs al costat d'un riu i està tot molt brut però de sobte apareixen unes 15 persones que comencen a recollir tota la brossa que hi ha pels voltants, suposo que són voluntaris i no xerren gaire. Així que prefereixo anar a fer la migdiada a un lloc més tranquil. De mica en mica vaig avançant pel centre del país i en una benzinera enceto conversa amb una parella que ha pedalejat per Islàndia, em diuen que és preciós i molt car. Comentem una mica la meva ruta i els hi dic que estic pensant d'anar pel Kurdistan i no m'ho recomanen però encara tinc temps per pensar'm-ho. Sense entretenir-me gaire em planto al costat de la frontera grega als voltants del llac Doiran. La meva idea d'acampar al costat del llac no es viable ja que està tot envoltat de camps de cultius, a vegades el mapa no representa exactament la realitat del terreny. Però sempre acabes trobant algun lloc on poder estar tranquil, dutxar-te, sopar arròs amb un salmó en conserva i descansar prou bé. A més, si al matí següent l'hotel d'on estas agafant wifi gratuït et convida a un té no pots demanar gaire més. Surto de Macedònia del Nord amb la sensació d'haver anat massa ràpid ja que en un no res em trobo a punt de creuar la frontera hel·lènica. Potser en un altre viatge pels Balcans m'entretingui més per explorar la seva història, cultura i gastronomia en profunditat.
Comentarios
|
Països
Todo
Hola, hoi, salam!Em dic Jona i visc amb les meves contradiccions (si tens menys de cinc vius en un dogma), radicalment privilegiat, desaprenent cada dia i decreixent cada segon. Espero que el blog et sigui d'ajuda i t'animi a fer un viatge i descobrir el món sobre dos pedals, així com replantejar-te la manera de viure. |