Per entendre Croàcia hauria d'explicar la meva època universitària. O també el meu interés per la cervesa artesana i últimament per tot tipus d'aliment fermentat. Tambè hauria d'explicar les populars festes de Gràcia, un barri de Barcelona. O com l'ska en català creua fronteres. I parlant de fronteres, creuo cap a la República de Hrvatska amb un dia càlid, el canvi climàtic em té boig. Arribo a Zagreb força ràpid, el país s'assembla a Eslovènia però pagant amb kuna i no pas amb euro. L'idioma continua sent impronunciable, masses consonants seguides com per exemple smrt (mort) o trg (plaça), però anem progressant adequadament amb la paraula màgica: hvala (gràcies). A Zagreb em quedaré a casa la Marijeta i l'Ivan que són uns amics de la Dora, una noia de Zagreb que vaig conèixer a les festes de Gràcia a través d'un amic. Resulta que la Dora és una apassionada de ballar swing i jo en sabia una mica de la història del swing perquè vaig fer les pràctiques universitàries a una cerveseria on feiem una cervesa que s'anomena Lindy Hops. El Lindy Hops, a part d'una cervesa artesana feta al barri del Clot, és un tipus de charleston barrejat amb swing que va sorgir a Nova York cap a la dècada dels 20 i 30 del segle passat. Vam mantenir el contacte i li vaig dir que potser ens veuriem durant el meu viatge, i dit i fet. Em reuneixo primer amb els seus amics que molt amablament m'han obert les portes de casa seva. També els hi agrada ballar swing, la cervesa artesana i l'ska en català. Els hi agrada tant que van anar al País Valencià per veure diferents poblacions on l'ska català ha tingut molta repercussió. A part del bon gust musical cuinen molt bé i amb ells vaig tastar el millor ajvar i pindjur de tot el viatge fet per la tieta de la Marijeta [L'ajvar és una pasta feta amb pebrots vermells a la brasa, el pindjur és com l'ajvar però afegint tomàquet i picant. Ja us puc avançar que el meu menjar preferit pels balcans era pa amb ajvar, no cal més]. També vaig tenir oportunitat de fer un "sudado de pollo" (plat típic de Colòmbia) amb les magnífiques instruccions de ma mare que sempre que la necessito hi està. Zagreb és una ciutat amb tocs soviètics, on la gent es força freda, de poques paraules però només calen unes cerveses en bona companyia per encetar una conversa. Així que desprès de passejar pel parc on el jovent va a fumar algunes plantetes i beure birres anem a un bar on ens reunim una bona colla de persones, entre els quals hi ha una parella que va viatjar de la Xina a Croàcia amb una moto elèctrica. Comparteixen les seves aventures i ens fan viatjar amb les orelles, com quan ho faig mentre sento "Els viatgers de la gran anaconda" (programa de ràdio recomanadíssim). Tot a la vida té un punt i apart, de vegades un punt i final. Així que posant i punt i a part em dirigeixo cap a la reserva natural de Rastoke, a prop de Slunj, on em trobo amb un munt de turistes asiàtics. És un lloc ple de rierols, turons coberts d'un verd que demanen tornar-se marró perquè la tardo ja és aquí. Croàcia no es gaire car, però els llocs turístics ho són molt. Per això em van cobrar 4€ per un pot petit de pesto, em vaig fer el siberita aquell cop, després vaig tornar al meu estimat ajvar. Prosegueixo cap a la frontera amb Bòsnia i Herzegovina i de sobte comença a ploure a bots i barrals, em queden un parell d'hores de llum així que trec l'impemeable i continuo pedalejant fins que trobo el millor que pots trobar en aquestes situacions: una mena de casa/hotel abandonat. Tot i que dormir dins una tenda mentre plou és molt maco i idílic al dia següent tens tot xop així que prefereixo mantenir-me sec i dormo en la segona planta de l'hotel. No hi havia ascensor així que he de pujar les bosses i bicicleta al segon pis on dormo mirant una finestra des d'on puc apreciar un cel ennuvolat. Potser demà puc identificar alguna constel·lació, ara no toca. És moment d'una dutxa ràpida, bullir aigua pels espaghetis i gaudir de la salsa de pesto més cara que he tastat durant el viatge.
Comentarios
|
Països
Todo
Hola, hoi, salam!Em dic Jona i visc amb les meves contradiccions (si tens menys de cinc vius en un dogma), radicalment privilegiat, desaprenent cada dia i decreixent cada segon. Espero que el blog et sigui d'ajuda i t'animi a fer un viatge i descobrir el món sobre dos pedals, així com replantejar-te la manera de viure. |